Font: http://www.escuelaenlanube.com/reyes-magos-sin-duda/Traducció al català: Es racó des PT amb ApertiumCom explicar els reis mags als nins i nines que comencen a fer-se preguntes:Los Reyes Magos son verdad
![¡Ahora si que no tengo dudas! Una explicación sobre los Reyes Magos]( "reyes magos")
Apenas su padre se había sentado al llegar a casa, dispuesto a escucharle como todos los días lo que su hija le contaba de sus actividades en el colegio, cuando ésta en voz algo baja, como con miedo, le dijo:
- ¿Papa?
- Sí, hija, cuéntame
- Oye, quiero… que me digas la verdad
- Claro, hija. Siempre te la digo -respondió el padre un poco sorprendido
- Es que… -titubeó Blanca
- Dime, hija, dime.
- Papá, ¿existen los Reyes Magos?
El padre de Blanca se quedó mudo, miró a su mujer, intentando descubrir el origen de aquella pregunta, pero sólo pudo ver un rostro tan sorprendido como el suyo que le miraba igualmente.
- Las niñas dicen que son los padres. ¿Es verdad?
La nueva pregunta de Blanca le obligó a volver la mirada hacia la niña y tragando saliva le dijo:
- ¿Y tú qué crees, hija?
- Yo no sé, papá: que sí y que no. Por un lado me parece que sí que existen porque tú no me engañas; pero, como las niñas dicen eso.
- Mira, hija, efectivamente son los padres los que ponen los regalos pero…
- ¿Entonces es verdad? -cortó la niña con los ojos humedecidos-. ¡Me habéis engañado!
- No, mira, nunca te hemos engañado porque los Reyes Magos sí que existen -respondió el padre cogiendo con sus dos manos la cara de Blanca.
- Entonces no lo entiendo, papá.
- Siéntate, Blanquita y escucha esta historia que te voy a contar porque ya ha llegado la hora de que puedas comprenderla -dijo el padre, mientras señalaba con la mano el asiento a su lado.
Blanca se sentó entre sus padres ansiosa de escuchar cualquier cosa que le sacase de su duda, y su padre se dispuso a narrar lo que para él debió de ser la verdadera historia de los Reyes Magos:
- Cuando el Niño Jesús nació, tres Reyes que venían de Oriente guiados por una gran estrella se acercaron al Portal para adorarle. Le llevaron regalos en prueba de amor y respeto, y el Niño se puso tan contento y parecía tan feliz que el más anciano de los Reyes, Melchor, dijo:
- ¡Es maravilloso ver tan feliz a un niño! Deberíamos llevar regalos a todos los niños del mundo y ver lo felices que serían.
- ¡Oh, sí! -exclamó Gaspar-. Es una buena idea, pero es muy difícil de hacer. No seremos capaces de poder llevar regalos a tantos millones de niños como hay en el mundo.
Baltasar, el tercero de los Reyes, que estaba escuchando a sus dos compañeros con cara de alegría, comentó:
- Es verdad que sería fantástico, pero Gaspar tiene razón y, aunque somos magos, ya somos ancianos y nos resultaría muy difícil poder recorrer el mundo entero entregando regalos a todos los niños. Pero sería tan bonito.
Los tres Reyes se pusieron muy tristes al pensar que no podrían realizar su deseo. Y el Niño Jesús, que desde su pobre cunita parecía escucharles muy atento, sonrió y la voz de Dios se escuchó en el Portal:
- Sois muy buenos, queridos Reyes Magos, y os agradezco vuestros regalos. Voy a ayudaros a realizar vuestro hermoso deseo. Decidme:
¿Qué necesitáis para poder llevar regalos a todos los niños?
- ¡Oh, Señor! -dijeron los tres Reyes postrándose de rodillas.
Necesitaríamos millones y millones de pajes, casi uno para cada niño que pudieran llevar al mismo tiempo a cada casa nuestros regalos, pero, no podemos tener tantos pajes., no existen tantos.
- No os preocupéis por eso -dijo Dios-. Yo os voy a dar, no uno sino dos pajes para cada niño que hay en el mundo.
- ¡Sería fantástico! Pero, ¿cómo es posible? -dijeron a la vez los tres Reyes Magos con cara de sorpresa y admiración.
- Decidme, ¿no es verdad que los pajes que os gustaría tener deben querer mucho a los niños? -preguntó Dios.
- Sí, claro, eso es fundamental – asistieron los tres Reyes.
- Y, ¿verdad que esos pajes deberían conocer muy bien los deseos de los niños?
- Sí, sí. Eso es lo que exigiríamos a un paje -respondieron cada vez más entusiasmados los tres.
- Pues decidme, queridos Reyes: ¿hay alguien que quiera más a los niños y los conozca mejor que sus propios padres?
Los tres Reyes se miraron asintiendo y empezando a comprender lo que Dios estaba planeando, cuando la voz de nuevo se volvió a oír:
- Puesto que así lo habéis querido y para que en nombre de los Tres Reyes Magos de Oriente todos los niños del mundo reciban algunos regalos, YO, ordeno que en Navidad, conmemorando estos momentos, todos los padres se conviertan en vuestros pajes, y que en vuestro nombre, y de vuestra parte regalen a sus hijos los regalos que deseen. También ordeno que, mientras los niños sean pequeños, la entrega de regalos se haga como si la hicieran los propios Reyes Magos. Pero cuando los niños sean suficientemente mayores para entender esto, los padres les contarán esta historia y a partir de entonces, en todas las Navidades, los niños harán también regalos a sus padres en prueba de cariño. Y, alrededor del Belén, recordarán que gracias a los Tres Reyes Magos todos son más felices.
Cuando el padre de Blanca hubo terminado de contar esta historia, la niña se levantó y dando un beso a sus padres dijo:
- Ahora sí que lo entiendo todo papá. Y estoy muy contenta de saber que me queréis y que no me habéis engañado.
Y corriendo, se dirigió a su cuarto, regresando con su hucha en la mano mientras decía:
- No sé si tendré bastante para compraros algún regalo, pero para el año que viene ya guardaré más dinero.
Y todos se abrazaron mientras, a buen seguro, desde el Cielo, tres Reyes Magos contemplaban la escena tremendamente satisfechos.
Feliz Navidad
*********************************************************************
Amb prou feines el seu pare s'havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar-li com tots els dies el que la seva filla li explicava de les seves activitats en el col·legi, quan aquesta en veu alguna cosa baixa, com amb por, li va dir:
- Papa?
- Sí, filla, explica'm
- Escolat, vull… que em diguis la veritat
- Clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès
- És que… -va titubejar Blanca
- Digues-me, filla, digues-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?
El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que li mirava igualment.
- Els nins diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de Blanca li va obligar a tornar la mirada cap a la nina i empassant saliva li va dir:
- I tu quin creïs, filla?
- Jo no sé, papà: que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen perquè tu no m'enganyes; però, com les nines diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però…
- Aleshores és veritat? -va tallar la nina amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de Blanca.
- Llavors no ho entenc, papà.
- Asseu-te, Blanqueta i escolta aquesta història que et vaig a explicar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.
Blanca es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que li tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que para ell va ser la veritable història dels Reis Mags:
- Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per un gran estel es van apropar al Portal per adorar-li. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcion va dir:
- És meravellós veure tan feliç un nin! Hauríem de portar regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder portar regals a tants milions de nens com hi ha al món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.
Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre bressol semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar al Portal:
- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeix els vostres regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me:
Què necessiteu per poder portar regals a tots els nens?
- Oh, Senyor! -van dir els tres Reis prostrant-se de genolls.
Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin portar al mateix temps a cada casa els nostres regals, però, no podem tenir tants patges, no existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir Déu-. Jo us vaig a donar, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han de voler molt als nens? -va preguntar Déu.
- Sí, clar, això és fonamental – van assistir els tres Reis.
- I, veritat que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que vulgui més als nins i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO, ordeno que en Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si la fessin els propis Reyes Mags. Però quan els nens siguin suficientment majors per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, en tot el Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I, al voltant del Belén, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de Blanca va haver acabat d'explicar aquesta història, la nena es va aixecar i fent una besada als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que em voleu i que no m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva cambra, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si tindré bastant per comprar-vos algun regal, però per a l'any que ve ja guardaré més diners.
I tots es van abraçar mentre, de ben segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.
Bon Nadal !!
